El sigüent post és una de les meues col·laboracions a Zyncroblog. ¡Gràcias per donar-me veu de nou entre vosaltres!

Els propose un exercici molt senzill: vagen a qualsevol botiga o servei d’atenció al client i observen com els atenen, quina predisposició mostren els treballadors per donar resposta a les seues necessitats, amb quina actitud el reben … Somriuen i el saluden de forma agradable? Són proactius i li ofereixen alternatives en cas de no tindre exactament el que vostè busca? Són pacients i educats? Amb comptades -i beneïdes- excepcions, és bastant habitual trobar gent desganada, que t’atén “per obligació”, sense cap tipus d’empatia i transmetent el missatge de “no em molestes massa i vés-te’n tan prompte pugues”. Es tracta d’un cercle viciós on l’empresa no cuida els seus treballadors ni dóna unes directrius clares sobre el tracte que han de rebre als clients. Alhora els treballadors, que no veuen reconegut el seu esforç, no tenen el més mínim sentiment de pertinença i l’únic que els interessa és cobrar a final de mes: mimar al client no és la seua obligació, ja que ells són simples pencaires i els importa ben poc que la imatge de la seva empresa quede perjudicada per això.

El talent no s’hereta ni depèn del currículum vitae d’una persona. El talent és una actitud, tant en individus com en empreses. Els que sàpiguen generar-lo i potenciar-lo s’esforçaran per satisfer les necessitats dels qui els envolten -treballadors en plantilla o clients a qui atendre-, ho faran amb un somriure i de bon humor; tot allò que fan i ho faran amb energia i de la millor manera possible, per a satisfacció pròpia i aliena. Ens hem acostumat a marcar -o voler marcar- la diferència mitjançant objectes, posant per exemple l’última novetat en el mercat, però ignorem que el que realment ens diferenciarà a llarg termini i de manera constant si el cuidem són els subjectes: el tracte personal , les sensacions que transmetem en el moment de la compra o en el dia a dia a la feina.

Posaré un exemple molt senzill, però molt gràfic. Si hi ha deu forns de pa al meu barri i totes tenen uns preus i qualitat similars, amb quin em quede? Amb aquell on sàpiguen com em dic, com m’agrada el pa, on em saluden i m’atenguen amb un somriure, on siguen sincers sobre la qualitat del producte que m’ofereixen … Allà no només compraré el pa cada dia, sinó l’esmorzar dels diumenges i el cartró de llet quan se m’oblide al supermercat, perquè ells van molt més enllà de la mera venda de productes; m’ofereixen una sensació agradable i fidelitzen amb això la meua compra. En definitiva, cultiven el talent que permet mantindre una marca i un negoci al llarg del temps, fins i tot en les situacions més adverses.