Després del viatge del Rei a Botswana per caçar elefants i dels últims esdeveniments de la família reial com el cas Urdangarin la monarquia va tocar fons. El seu descrèdit era total. Les ments pensants de La Zarzuela van tenir clar que era urgent i necessari un rentat d’imatge. Tot va començar amb aquelles onze paraules que va dir el rei que la majoria de ciutadans guarden a la memòria. “Ho sento molt. M’he equivocat i no tornarà a passar “. El perdó va ser l’inici de l’operació “Recuperem el prestigi perdut”.

Després de l’estiu s’ha potenciat aquesta campanya per rentar la imatge de la Casa Reial. La posada en marxa de la nova web i els diferents publireportatges en diversos mitjans de comunicació sobre els membres de la família reial són una mostra. Per si fos poc, Televisió Espanyola prepara un programa sobre els habitants de La Zarzuela.

El rei blocaire

Ahir el rei va voler fer un altre pas per potenciar la seva deteriorada imatge. I ho va fer de forma sorprenent. Es va convertir per un dia en el Rei blocaire. Va fer un escrit que passarà a la història per diversos motius. Algú li va aconsellar que titulés el document “Carta de SM el Rei Joan Carles”, però més que una carta era un post. Seria molt interessant saber com es va gestar el text i qui el va escriure. Les trucades entre la Moncloa i La Zarzuela segur que van ser moltes i intenses. Avui els mitjans més afins a la monarquia diuen que va ser per iniciativa pròpia. Costa de creure.

En el post el rei apel·la a la unitat d’Espanya per fer front a la crisi, destaca que no és moment de quimeres i reclama l’esperit de la transició. A Catalunya aquest matí els mitjans eren molt crítics amb les paraules del Rei, però els mitjans espanyols treien pit i li agraïen efusivament el pas endavant per salvaguardar la unitat de la pàtria espanyola. Un apunt, la monarquia britànica no ha obert la boca per parlar d’Escòcia i la belga tampoc ha dit res sobre el “conflicte” entre francòfons i flamencs.

Oportunisme interessat

Intentar reforçar la seva imatge amb aquesta carta, que la podia haver redactat qualsevol president de comunitat autònoma del PP o del PSOE, no sembla molt responsable. Això sí, és una aposta segura. El Rei surt reforçat en bona part de Espanya -on li interessa- amb un discurs fàcil i oportunista, però a Catalunya tira més llenya al foc, donant més transcendència a la manifestació de l’11 de setembre, i potencia el seu descèdit. A més, s’ha unit al grup de polítics i mitjans de comunicació que des de Madrid fomenten dia rere dia l’independentisme a Catalunya.

Era necessari aquest gest? No, per diverses raons. L’empresariat català, que té un pes important encara que silenciós en els passos que dóna el Govern, ja havia posat aigua al vi dient que el pacte fiscal era un bon objectiu de moment, com destacava en portada el passat diumenge La Vanguardia. Si el Rei vol recuperar el crèdit perdut no sembla la millor fórmula tensar més la corda, encara que evidentment té tot el dret a fer-ho i retratar-se. Però ja que ho ha fet hagués estat molt bé que hagués donat la cara o que hagués citat a Artur Mas per parlar del tema amb tranquil · litat amb ell. Però ha preferit amagar-se en un post disfressat de carta.

La crisi pot tapar-ho tot

El Rei, com el Govern de Rajoy, es protegeix en la crisi per negar qualsevol tipus de diàleg amb el poble català. És a dir mentre hi hagi crisi no es pot parlar d’una altra cosa. Una manera de fer política reduccionista i pobre. La crisi ni pot, ni ha de tapar-ho tot. I a la carta si la volia escriure la podia haver escrit posant sobre la taula valors com el pluralisme, la diversitat i el respecte a la llibertat d’expressió dels ciutadans. Però va preferir parlar de quimeres, llebrers i podencs. Amb aquest llenguatge va deixar clar que la monarquia viu en un altre segle. Poc tacte en l’ús de les paraules.

De la publicació de la carta s’extreuen altres conclusions. L’escassa força de Rajoy per fer front a la situació. El president no ha parlat de la manifestació fins avui, quan s’ha sentit protegit pel Rei. Llavors sí que s’ha atrevit a treure pit. Una clara mostra de la seva feblesa, amb el cosí de Zumosol de la seva part si s’ha vist amb forces per a vacil·lar a Artur Mas, a qui rep demà a La Moncloa, i ensenyar-li el camí “correcte”.

Serà interessant escoltar a Mas després de la reunió de demà. Rajoy segurament delegarà en la seva Karanka particular, Soraya Saenz de Santamaria, perquè repeteixi el que han dit avui, ahir, abans d’ahir: “Ara toca sortir de la crisi i crear ocupació”. Menyspreant una vegada més el sentiment de molts catalans. Una mica de respecte hagués estat suficient.

Un regal per Artur Mas?

Vistos els esdeveniments dels últims dies sembla que no hi haurà opció per al pacte fiscal i Mas haurà de moure fitxa. I segurament ho farà sense gran desgrat. Potser en el debat de política general, que comença el proper dia 25, quan Solidaritat per la Independència (SI) llanci el repte de la moció per a la Independència el president de la Generalitat aprofiti per anunciar eleccions anticipades abans de finals d’any. L’objectiu: sortir reforçat i aconseguir una majoria absoluta.

De passada destrossaria el fins ara el seu principal adversari, el PSC, a qui agafarà a contrapeu. Els socialistes catalans van a la deriva. Sembla que tothom és conscient, excepte ells. Ni tan sols els haurà donat temps a fer les primàries que tant han proclamat i haurien d’improvisar un candidat. Si avança les eleccions, Mas podria obtenir la majoria absoluta i ser el primer Govern que no surt malmès enmig de la crisi actual. Veurem que passa, però la carta del rei pot precipitar els esdeveniments i pot haver estat un petit regal pel Govern de la Generalitat.